Un cop desaparegudes les barreres entre el món capitalista i comunista, s’analitzen les relacions socials frontereres més enllà de l’espai físic de la frontera, des d’un enfocament multidisciplinar, que engloba qüestions teòriques i empíriques sobre els contrastos fronterers, les cultures de frontera i la seva pervivència colonial, les fronteres de trànsit i circularitat, els grups socials més vulnerables, les fronteres internes i l’activisme fronterer. Les intervencions de la taula rodona abordaran el tema dels menors com a cas paradigmàtic dels filtres fronterers a l’època global.

Més informació sobre el Llibre “El Río Bravo Mediterraneo” en: http://elriobravomediterraneo.blogspot.com/p/cerca-de-nosotros.html

El Grup Copolis s’adhereix a aquesta mobilització adherint-se al manifest de la Campanya pel Tancament dels CIEs de Barcelona

Comunicat públic davant els fets del CIE de Zona Franca

Les entitats, col • lectius i organitzacions sotasignants volem manifestar davant la societat civil i davant les Administracións Catalana i Estatal que:
-Des que es va obrir el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca l’any 2006 s’han produït nombroses irregularitats que han tingut com a conseqüència la vulneració sistemàtica de drets de les persones que han estat internades en el CIE de Zona Franca, igual que passava anteriorment a la Comissaria de la Verneda.
- Des de la primera setmana de gener s’han produït situacions especialment greus en el CIE de la Zona Franca:

• Des de començaments d’any s’han presentat dues denúncies per maltractaments produïts a l’interior del Centre d’Internament, perquè dos interns han estat agredits i vexats per membres del Cos Nacional de Policia. Ets denúncies se sumen a les que es vénen presentant des de fa anys.
• A la nit del 5 al 6 de gener va morir Idrissa Diallo, un jove guineà de 21 anys a l’interior del CIE al voltant de les 2hs del matí. Al contrari del que ha manifestat la policia, diversos testimonis dels fets han afirmat que podria haver tingut lloc una negligència motivada, en part, per la manca de traductors al CIE de Zona Franca. L’Associació solidària DAB, integrant de Papers i Drets per a Tothom, ha interposat en el dia 11 de gener una denúncia davant el jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona, per poder personar-se com acusació particular en el cas de la mort del guineà Idrissa Diallo
• Una de les persones que era a la cel • la amb Idrissa, i un dels principals testimonis dels fets, va demanar mitjançant una trucada telefònica assistència lletrada a dues advocades. Aquestes advocades van accedir el diumenge a la tarda a parlar amb aquest intern. Li van veure durant mig minut en què l’intern només expressar que estava vivint una situació de molta violència dins del CIE. En aquest moment el director va expulsar de molt mala manera amb l’ajuda de més policies a aquestes dues advocades del Centre, privant a la persona interna del dret a l’assistència lletrada. L’endemà a la tarda, van impedir sota l’exprés mandat del director del Centre Jose Manuel Casado, la visita d’un altre advocat a aquest mateix intern ja que aquest el va tornar a requerir per telèfon. Els tres advocats / es han presentat una queixa davant la Comissió de Defensa, i davant la Comissió de Relacions AMB l’Administració i la Justícia (CRAJ) del Col • legi d’Advocats de Barcelona.
• Així mateix, des que van passar els fets s’ha obstaculitzat i impedit l’entrada de persones d’entitats i col • lectius que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants perquè visitessin a persones internes.

Davant els fets exposats, les entitats sotasignants exigim:

- Que s’investiguin i aclareixin les circumstàncies que van envoltar la mort de Idrissa Diallo perquè es conegui si va poder existir algun tipus de negligència per part de les persones que custodiaven les persones privades de llibertat en el CIE de Zona Franca.

- Que es prenguin mesures de protecció per a les persones que han estat testimonis de la mort de Idrissa ja que no podem oblidar que a més de no haver pogut ser assistits per advocats estan custodiats per les mateixes persones que podrien haver comès una negligència, i això podria afavorir pressions a l’hora d’exercir la seva condició de testimonis. Entenem que donada la situació haurien de ser posades automàticament en llibertat ja que són testimonis d’uns fets especialment delicats i que en cap cas han de ser deportades.

- Que de cap manera es torni a negar el dret d’assistència lletrada a les persones internes en el CIE de Zona Franca i que es respecti i faciliti el treball professional dels advocats / es en el CIE de la Zona Franca.

- Que no s’obstaculitzi ni s’impedeixi l’accés de persones de la societat civil, d’entitats i organitzacions que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants i pels Drets Humans al CIE de Zona Franca. Encara que es vulgui convertir el CIE en un lloc opac i apartat de la societat, les organitzacions o entitats sotasignants no ho tolerarem.

- Que es nomeni més aviat millor uns concrets Jutjats de control dels Centres d’Internament d’Estrangers, igual que s’han nomenat en altres ciutats com Madrid o València. A Barcelona, l’encarregat de vetllar pels drets de les persones internes en el CIE és el Jutjat de Guàrdia de cada dia, cosa que en la pràctica suposa que no es supervisa el que passa al CIE de Zona Franca. Entenem que el control només es podrà exercir nomenant Jutjats concrets.

- Que cessin les situacions de violència i maltractament a l’interior del CIE de Zona Franca i en el moment en què les persones són traslladades a l’aeroport per ser deportades, moment en què sabem que s’han produït situacions de mal tracte.

- Que cessin les batudes per criteris racials a Catalunya i a l’Estat Espanyol, que paren i identifiquen a persones en la via pública, en les estacions de tren, d’autobús, a l’aeroport, a la sortida de locutoris o d’associacions d’immigrants a persones perquè el seu color de pell no es correspon amb els trets ètnics europeus.

Les entitats sotasignats entenem que s’han d’adoptar les decisions pertinents perquè es respectin els drets de les persones que són privades de llibertat en els Centres d’Internament. No obstant això, seguirem treballant des de la societat civil perquè aquests es compleixin en tant no es decideixi la principal decisió política que entenem que s’ha de prendre respecte als Centres d’Internament d’Estrangers, la qual no és sinó el seu tancament. Exigim el tancament del Centre d’Internament del CIE de Zona Franca i de tots els CIES de l’Estat Espanyol. No s’ha de privar de llibertat a persones pel fet de no tenir la seva situació administrativa regularitzada.

Campanya pel Tancament dels Centres d’Internament a Barcelona

SOS Racisme Catalunya, una de les entitats adherida a la Campanya pel Tancament dels CIES i que fa més de 10 anys que lluita per aquests objectiu, organitza una jornada de reflexió, sensibilització i debat al voltant dels CIES el proper dimecres 25 de gener a les 19.30h anomenada “Què son els CIES? Què podem fer per tancar-los? “. Durant la Jornada es visulitzarà el documental “Fronteres”.

“No hi ha salut sense salut mental, no hi ha salut mental sense inclusió social”

ORGANITZEN:

XIII CONGRÉS INTERNACIONAL SOBRE INTEGRACIÓ REGIONAL, FRONTERES I GLOBALITZACIÓ EN EL CONTINENT AMERICÀ

23, 24 i 25 de Novembre de 2011

Seu: Facultad de Comunicación Social, Universidad Central del Ecuador.

DIRECCION NACIONAL DE SALUD MENTAL Y ADICCIONES
SECRETARIA DE DETERMINANTES DE LA SALUD Y RELACIONES SANITARIAS
MINISTERIO DE SALUD DE LA NACION
 
Estimados, luego de un día de trabajo (paradojas de la vida9, en este 1º de mayo, y cumpliéndose un año de creada la Dirección Nacional de Salud Mental y Adicciones, cumplimos en informarles de lo hecho, es una apretada sítntesis, que viene a compilar algunas acciones ya informadas por este medio durante todo el año 2010 y lo que va del 2011.
 
Agradecemos todo el apoyo recibido de nuestro Ministerio de Salud Nacional, en las figuaras del Ministro Dr. Juan Manzur y del Sec. de Determinantes de la Salud y Relaciones Sanitarias, Dr. Eduardo Bustos Villar, así como a sus respectivos equipos, que nos vienen acompañando en la siempre compleja tarea de gestionar.
 
Asimismo, reconocemos el cotidiano esfuerzo de nuestro equipo de la Dirección Nacional que persigue fines utópicos con alegría imborrable y capacidad plena, cotidiana, en medio de dificultades de todo tipo, pero nunca clausurantes de su tarea, al contrario.
 
Agradecemos a los funcionarios de las provincias, con los cuales venimos trabajando, sin los cuales no sería posible nuestra función. Sabemos de la implicación que han tenido y del sostenimiento sin dubitación que los ha caracterizado, para con nosotros. 
 
Reconocemos el apoyo técnico siempre presente de la OPS, el INADI, la Sec. de Derechos Humanos de la Nación, el Consejo Nac. de Políticas Sociales, entre otros organismos que han dado una mano en todo cuanto han podido.
 
Somos concientes de lo importante que ha sido contar con el acompañamiento de los Ministerios de Desarrollo Social, de Educación y de Trabajo, así como de la Cancillería.
 
Estamos en deuda permanente con el compromiso y el impulso constante que nos da la Jefatura de Gabinete de Ministros, expresado esto en acciones concretas de apoyo técnico y financiero a nuestro naciente organismo, con la cotidiana labor de seguimiento de nuestras iniciativas por parte del Dr. Anibal Fernandez y su equipo de asesores. 
 
Estamos también felices por el crítico acompañamiento con el cual  la comunidad científica, académica y profesional, nos señalan el camino por donde ir, marcando los obstáculos que enfrentamos en el presente o que se nos avecinan en el futuro cercano.
 
Por último, asumimos el destino final, el objeto de nuestro trabajo, mejorar la calidad de vida de las personas con padecimientos, y sus grupos familiares, de pares y de vida, pues sus miradas severas redoblan el esfuerzo y la  responsabilidad que nos compete como funcionarios del Estado, desde el enfoque de derechos. Ellos, a cada paso, nos marcan el horizonte, son nuestra luz y nos muestran todo lo que aún falta para alcanzar para el gran objetivo de inclusión social plena, con inclusión sanitaria, sin estigmatizaciones ni discriminaciones de ningún tipo. A ellos nos debemos, por ellos vale la pena seguir día a día en esta gran misión colectiva de SALUD MENTAL PARA TODOS. 

LOS DEJAMOS ENTONCES CON EL INFORME.
 
RECIBIMOS CON GUSTO SUS COMENTARIOS AL MISMO EN EL SIGUIENTE E- MAIL  dirnacsmyad@msal.gov.ar
 
saludos
__________________
Lic. Yago Di Nella

Director Nacional de Salud Mental y Adicciones
Secretaría de Determinantes de Salud y Relaciones Sanitarias
Ministerio de Salud – Presidencia de la Nación.