Oberta la convocatòria del XXVI Premi 8 de març- Maria Aurèlia Capmany 2012, enguany dedicat al tema de la Coresponsabilitat.
És per aquest motiu que es podran presentar projectes que tinguin com a finalitat: avançar vers l’equilibri de l’esforç d’homes i dones propiciant l’eliminació de les discriminacions relatives a les responsabilitats domèstiques i de cura i el desenvolupament d’un nou model de relacions laborals i ocupació de qualitat que faciliti la coresponsabilitat per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Podran presentar projectes persones, grups, associacions o entitats sense ànim de lucre de la ciutat de Barcelona.
La convocatòria inclou:
- El premi del  jurat per valor de  15.000 euros,
- I un premi del públic, per valor de 1.000 €, que serà escollit per decisió popular en el transcurs de l’acte de lliurament dels premis.
El termini de presentació de les sol•licituds  finalitzarà el dia 13 de febrer de 2012, per mitjà d’instància a qualsevol registre municipal de la ciutat.

Podeu trobar aquí les bases de la convocatòria.

Resulta impossible poder inscriure a una filla de dos mares en l’enquesta que distribueix l’INE per al cens de població i habitatge 2011. A través d’Actuable, una web que serveix com a eina perque persones i col · lectius puguin denunciar injustícies, s’ha iniciat una campanya per sol · licitar a l’Institut Nacional d’Estadística que modifiqui els qüestionaris que utilitza per realitzar el Cens de població i d’Habitatge ja que són discriminatoris.
Els formularis del cens només recullen la possibilitat d’incloure per a cada persona el nom d’un pare i una mare. No es pot fer constar mare i mare.
La campanya sol · licita a l’INE que modifiqui els qüestionaris ja que és un fet molt greu, no només perquè es dóna una mostra falsificada de la realitat espanyola, sinó perquè en aquest qüestionari obliga a realitzar una falsetat documental, ja que en alguns casos els fills i filles tenen en la seva partida de naixement el nom de les seves dues progenitores, com a mare A i mare B, i el mateix està inscrit en el llibre de família.

És molt important que el cens reflecteixi la realitat de les famílies del nostre país i d’Europa, perquè el que no apareix en les estadístiques no existeix a l’hora de fer polítiques que fomentin la igualtat i l’acceptació de totes les famílies en la societat.Des que el 2005 s’aprovés el Matrimoni Igualitari a Espanya han començat a visibilitzar les famílies LGBT existents ia formar altres, amb fills i filles que demanen una educació on es vegi la seva realitat social, sense haver de sentir discriminació per no pertànyer a una “família tradicional “cada vegada més inexistent al nostre país.
La diversitat familiar s’ha instal · lat a Espanya ia Europa i aquesta s’ha de reflectir, totes les famílies tenim els mateixos drets. Aquest “oblit” en els qüestionaris ens fa pensar si no hi ha altres, per exemple les famílies d’un pare o dos pares.

Aquesta campanya es va iniciar per un cas concret, el de Rosa Ortega relatat en detall en el seu bloc personal.

El dia 18 de novembre de 2011, es van celebrar les eleccions a la Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa. L’Elisabet Almeda va guanyar amb el 57,9 % dels vots vàlids emesos, enfront del 39,5 % obtinguts per l’altre candidat, el professor Diego Torrente Robles, i del 2,6% de vots en blanc.

L’Elisabet Almeda, directora del Grup Interuniversitari Consolidat “Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social”, va encapçalar una candidatura que es presentava com a una plataforma integrada per cinc grups de recerca i quatre grups i xarxes d’innovació docent en les que hi participen membres del Departament.

En la seva Proposta Electoral Programàtica es destaquen tres eixos o criteris substantius sobre els quals s’ha d’assentar la seva gestió de govern: el desenvolupament i aprofundiment del principis democràtics i republicans en l’exercici del poder institucional departamental; l’instrumentació d’una perspectiva transversal de gènere; i la planificació programàtica i estratègica de la política acadèmica i institucional.

“…Desenvoluparem un Programa de Govern des d’una plataforma que articularà continguts –polítiques- amb gestió col·lectiva -un equip amb capacitat per a desenvolupar-les-…”, va dir l’Elisabet Almeda a la finalització de l’acte electoral. Ja abans d’ésser escollida, expressava: “…Sento una gran responsabilitat i sóc conscient que en molts de vosaltres hi ha una gran i legítima expectativa,  i molta il·lusió per l’oportunitat que obre aquesta elecció.  Espero estar a l’alçada i no desil·lusionar-vos…”.

El II Simposi Internacional sobre Famílies Monoparentals insta visibilitzar i abordar integralment a les famílies monoparentals

L’obertuta ha estat a càrrec de l’Elisenda Paluzie Hernández, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, ​​en l’obertura del II Simposi, de la Susana Tavera García, presidenta de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (iiEDG), i de l’Elisabet Almeda Samaranch, coordinadora de la Xarxa TIIFAMO.

En aquest Simposi, organitzat per la Xarxa Temàtica Internacional d’Investigació sobre Famílies Monoparentals-Xarxa TIIFAMO-i el Grup Interuniversitari “Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social “, els dies dijous 27 i divendres 28 de octubre de 2011, prop de 350 persones de l’Estat Espanyol i d’altres països es van acreditar per participar a l’esdeveniment al qual van assistir regularment. Durant aquests dos intensos dies, més de 240 persones han omplert íntegrament les taules rodones i debats en les diferents aules de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Cinc taules rodones van abordar diferents debats i polèmiques al voltant de les Monoparentalitats des de la recerca universitària, el treball social, polític i associatiu i també des d’altres àmbits d’experiència. A la taula inaugural, sobre Famílies i Benestar, contextos i dilemes actuals, Jonathan Bradshaw, de la Universitat de York (Regne Unit), va afirmar que el benestar infantil està relacionat amb el suport i les polítiques socials, especialment les familiars, i no amb l’estructura familiar, entre d’altres constatacions, o Constanza Tobío, de la Universitat Carlos III de Madrid, va confirmar la idoneïtat d’un model d’integració, de reconeixement d’aquestes famílies i del dret a treballar i a la cura.

Les altres taules van girar a l’entorn de les representacions de la maternitat i la paternitat, la custòdia compartida i monoparentalitat (una de les més polèmiques), les polítiques socials, regulacions i la protecció social, i les xarxes sociocomunitària (on diverses entitats de tot el Estat Espanyol van exposar la seva activitat i van mostrar l’evident i necessària interacció entre l’acció social i de recerca).

També es va presentar el llibre Les famílies monoparentals a debat, en cinc volums, editat per Copalqui Editorial i codirigit per Elisabet Almeda i Dino Di Nella, del qual es va destacar la qualitat de les aportacions, prop de 40 autors i autores, així com l’abast de l’obra per a un enfocament integral de les Monoparentalitats. Sònia Bardají i Bofill, vicepresidenta de la Xarxa Europea de Famílies Monoparentals (ENOS), ha subratllat a més, la presència de les veus de les persones i famílies reals, no només com a objecte d’estudi-que és com sovint es tracten-sinó com a font activa de participació en la producció de resultats de recerca així com en la seva divulgació.

La responsable del grup Copolis i coordinadora de la xarxa Tiifamo, Elisabet Almeda, va reivindicar al mateix temps, una investigació social integral per millorar les situacions individuals, que tingui en compte: els desafiaments de la monoparentalitat “als règims de benestar pensats des de la lògica l’home com a proveïdor principal de recursos a la llar, així com al model de consum capitalista “. Així, les Monoparentalitats ja han passat a formar part de l’agenda mediàtica i política, on han de ser tractades en la seva creixent diversificació de perfils.

La incidència dels serveis de proximitat i les tecnologies són un altre aspecte crucial, així com la inclusió d’una regulació jurídica específica i la consolidació del teixit associatiu.

I en la investigació va recalcar:

- L’enfocament de gènere, no androcèntric;

- Un debat obert sobre nocions i terminologies, així com la diversitat de grups;

- L’observació dels imaginaris i construccions simbòliques de la maternitat;

- Les situacions específiques de vulnerabilitat;

- La incidència de la monoparentalitat en les categories clàssiques de classificació social;

- Les reivindicacions manifestades des de les associacions i des de les famílies.

- L’anàlisi de les mesures i polítiques existents segons els marcs de règims de benestar canviants i a nivell comparat;

- El valor de l’associativitat en la generació de coneixement-i que s’ha traduït en la creació de TIIFAMO, el 2008 -;

- Metodologies i tècniques de producció i reproducció de dades que permetin indicadors no androcèntrics, qualitatius a més de quantitatius

Durant el II Simposi també hi va haver la trobada de la Comissió Promotora de TIIFAMO que es va desenvolupar de forma molt satisfactòria, adoptant importants acords entorn a donar-li sostenibilitat i viabilitat futura a la xarxa.

Finalment, es va anunciar la continuïtat d’aquest esdeveniment, amb la realització del III Simposi Internacional de Famílies Monoparentals, que es celebrarà a Madrid a l’octubre de 2012, al campus Somosaguas de la Universitat Complutense. Tindrà com a nucli temàtic la discussió sobre conceptes, terminologies i nocions, davant els processos de diversificació de les monoparentals, entre altres qüestions clau.

Més informació: http://www.tiifamo.net/ o http://copolis.org

FITXA D’INSCRIPCIÓ (descarregar aquí) i enviar a monoparentales@gmail.com

La Xarxa Temàtica Internacional d’Investigació sobre Famílies Monoparentals-Xarxa TIIFAMO-i el Grup Interuniversitari “Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social “organitzen, dijous 27 i el divendres 28 d’octubre de 2011 el II Simposi Internacional sobre Famílies Monoparentals, sota el lema” Reptes i dilemes en temps de canvi “, a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Aquest II Simposi és la continuació del “I Simposi Internacional sobre Famílies Monoparentals. I la teva com és? Monoparentalitats i diversitat familiar “, organitzat conjuntament per la Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya i el Grup Interuniversitari” Copolis, Benestar, Comunitat i Control Social “de la Universitat de Barcelona, ​​el 12 i 13 de febrer de 2009.

L’objectiu del Simposi és crear un espai de trobada, intercanvi, reflexió i debat de totes les persones i grups que treballem en l’àmbit de les famílies monoparentals, ja sigui des de la recerca acadèmica, la intervenció professional, el disseny, desenvolupament i implementació de polítiques públiques, o bé des de la pròpia experiència de viure en aquests grups de convivència familiar. Aquestes jornades es proposen fomentar les anàlisis multidisciplinaris i multisectorials sobre les famílies monoparentals per veure’n les realitats i necessitats.

Per tal d’abastar els diversos enfocaments possibles, donar cabuda als diferents sectors implicats-socials, polítics, acadèmics i professionals-i, alhora, permetre el diàleg i la participació recíproca de tots i totes en les discussions i debats que vagin emergint , el Simposi s’estructura en diferents modalitats de treball. Després d’una presentació institucional, es realitzarà una taula rodona inaugural amb tres ponents que contextualitzarà la situació i els dilemes actuals de les realitats i polítiques cap a aquestes famílies.

A continuació es presentarà el llibre sobre “Les families monoparentals a debat”, dirigit per Elisabet Almeda i Dino Di Nella, del Grup Interuniversitari Copolis, que recull totes les aportacions del I Simposi sobre Famílies Monoparentals.

S’inicien després les sis taules rodones, tres simultànies cada vegada, sobre “debats i polèmiques entorn a les monoparentals”, abordant, d’una banda, temàtiques que afecten transversalment les monoparentals, com són les tendències actuals de les polítiques públiques i els diferents grups monoparentals, la infància i la criança, i l’impacte de les crisis econòmiques en la seva protecció social. D’altra banda, temes emergents, polèmics o d’especial incidència o “alarma social”, com són la monoparentalitat respecte als drets sexuals i reproductius, o les noves patologitzant i / o criminalitzacions de certs tipus o aspectes de les monoparentals que comporten la seva relació amb els anomenats Síndrome d’Alienació Parental, custòdia compartida o falses denúncies de violència masclista. Cada una de les sis taules rodones comptarà amb tres o quatre ponents i amb una persona moderadora i relatora del debat que recollirà les aportacions a incorporar en les conclusions de les jornades.

A més a més, hi hauran diverses activitats paral·leles, totes les quals son organitzades en el marc de la Xarxa TIIFAMO i la seva trobada trianual.

El “II Simposi Internacional sobre Famílies Monoparentals. Reptes i dilemes en temps de canvi “, ens ajudaran a promoure, generar i intercanviar coneixement sobre les famílies monoparentals, qüestió fonamental per la urgència actual, a principis del segle XXI, per abordar amb decisió i voluntat política, social i acadèmica, les múltiples , diferents i específiques necessitats d’una realitat familiar qualitativa i quantitativament creixent cada dia.

El Postgrau forma part de les activitats programades per la Xarxa TIIFAMO (Xarxa Temàtica Internacional d’Investigació sobre Famílies Monoparentals), la qual constitueix una plataforma central pel desenvolupament de propostes, debats i projectes de millora de la qualitat de vida de les monoparentalitats actuals.

La finalitat d’aquest curs és aprofundir en el coneixement de les famílies monoparentals per visibilitzar les seves realitats i necessitats principals; poder desenvolupar polítiques i mesures destinades a millorar la seva qualitat de vida, així com facilitar les seves trajectòries vitals i personals, i conèixer el debat social creat al voltant d’aquestes famílies, tant a qüestions polèmiques, com per les iniciatives o propostes des d’entitats de famílies monoparentals o d’un altre tipus.

Està dirigit a integrants d’universitats (estudiants, doctorands / es, doctors / es, investigadors / es, i professorat), de les polítiques socials (responsables de la gestió i / o implementació de polítiques socials, tècnics dels serveis socials de base i professionals en general), i responsables de famílies monoparentals. L’alumnat que no sigui titulat universitari, obtindrà en aquest cas un certificat d’assistència i d’extensió universitària.

PROGRAMA (descarregar aquí)

El preu del curs de Postgrau és de 60 Euros.

Descarregueu aquests Formulari de preinscripció i Formulari de matrícula al curs, els ompliu i els envieu a copolis@gmail.com, juntament amb la fotocòpia del DNI, NIF o passaport. fins el 17 d’octubre del 2011. En cas de ser titulat universitari, s’ha d’enviar a l’adreça postal de contacte, fotocòpia compulsada del títol (si la titulació ha estat atorgada per una institució estrangera, consultar els requisits especials exigits). Posteriorment rebreu per email el formulari per abonar la matrícula.

Per a qualsevol dubte dirigir-se a:

Email: copolis@gmail.com

Telèfon 934.024.308 (Dilluns a dijous de 9.30 a 12.30 hs.).

Av. Diagonal 690. Despatx 4115. 08034. Barcelona.

Els processos de definició, identificació, classificació i diferenciació de la població, característics de les actuals societats liberals, estan fortament connectats amb els conflictes i desigualtats que es deriven de la constitució i manteniment de múltiples fronteres (físiques, socials, personals,…). Les perspectives feministes desenvolupen un enfocament crític que integra els factors estructurals, ideològics i subjectius en l’anàlisi de l’exclusió i marginació social; un enfocament que evidencia el caràcter interseccional de les actuals formes de discriminació i que té en compte eixos com el gènere, la sexualitat, la etnicitat/raça, la classe, la religió o el origen nacional.

Davant de la complexitat dels actuals moviments de població, en un context postcolonial caracteritzat per importants diferències econòmiques i socials, es recorre habitualment a models d’intervenció dirigits que es focalitzen en el compliment d’indicadors preestablerts. Abordar els problemes des d’una mirada externa que descontextualitza i segmenta a la població dificulta la participació i el diàleg entre diferents formes de comprendre i abordar la convivència.
FEMIGRA obre un espai de debat i reflexió en el que participen interventores, investigadores i activistes que presenten les seves experiències i anàlisis sobre les diferents formes de frontera (físiques, socials, ideològiques,…) que s’estableixen en l’actualitat. Un espai que dóna la benvinguda a experiències concretes, anàlisis teòrics i expressions artístiques en el marc d’una reflexió crítica sobre les formes actuals d’abordar els processos migratoris.