Oberta la convocatòria del XXVI Premi 8 de març- Maria Aurèlia Capmany 2012, enguany dedicat al tema de la Coresponsabilitat.
És per aquest motiu que es podran presentar projectes que tinguin com a finalitat: avançar vers l’equilibri de l’esforç d’homes i dones propiciant l’eliminació de les discriminacions relatives a les responsabilitats domèstiques i de cura i el desenvolupament d’un nou model de relacions laborals i ocupació de qualitat que faciliti la coresponsabilitat per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Podran presentar projectes persones, grups, associacions o entitats sense ànim de lucre de la ciutat de Barcelona.
La convocatòria inclou:
- El premi del  jurat per valor de  15.000 euros,
- I un premi del públic, per valor de 1.000 €, que serà escollit per decisió popular en el transcurs de l’acte de lliurament dels premis.
El termini de presentació de les sol•licituds  finalitzarà el dia 13 de febrer de 2012, per mitjà d’instància a qualsevol registre municipal de la ciutat.

Podeu trobar aquí les bases de la convocatòria.

Un cop desaparegudes les barreres entre el món capitalista i comunista, s’analitzen les relacions socials frontereres més enllà de l’espai físic de la frontera, des d’un enfocament multidisciplinar, que engloba qüestions teòriques i empíriques sobre els contrastos fronterers, les cultures de frontera i la seva pervivència colonial, les fronteres de trànsit i circularitat, els grups socials més vulnerables, les fronteres internes i l’activisme fronterer. Les intervencions de la taula rodona abordaran el tema dels menors com a cas paradigmàtic dels filtres fronterers a l’època global.

Més informació sobre el Llibre “El Río Bravo Mediterraneo” en: http://elriobravomediterraneo.blogspot.com/p/cerca-de-nosotros.html

Resulta impossible poder inscriure a una filla de dos mares en l’enquesta que distribueix l’INE per al cens de població i habitatge 2011. A través d’Actuable, una web que serveix com a eina perque persones i col · lectius puguin denunciar injustícies, s’ha iniciat una campanya per sol · licitar a l’Institut Nacional d’Estadística que modifiqui els qüestionaris que utilitza per realitzar el Cens de població i d’Habitatge ja que són discriminatoris.
Els formularis del cens només recullen la possibilitat d’incloure per a cada persona el nom d’un pare i una mare. No es pot fer constar mare i mare.
La campanya sol · licita a l’INE que modifiqui els qüestionaris ja que és un fet molt greu, no només perquè es dóna una mostra falsificada de la realitat espanyola, sinó perquè en aquest qüestionari obliga a realitzar una falsetat documental, ja que en alguns casos els fills i filles tenen en la seva partida de naixement el nom de les seves dues progenitores, com a mare A i mare B, i el mateix està inscrit en el llibre de família.

És molt important que el cens reflecteixi la realitat de les famílies del nostre país i d’Europa, perquè el que no apareix en les estadístiques no existeix a l’hora de fer polítiques que fomentin la igualtat i l’acceptació de totes les famílies en la societat.Des que el 2005 s’aprovés el Matrimoni Igualitari a Espanya han començat a visibilitzar les famílies LGBT existents ia formar altres, amb fills i filles que demanen una educació on es vegi la seva realitat social, sense haver de sentir discriminació per no pertànyer a una “família tradicional “cada vegada més inexistent al nostre país.
La diversitat familiar s’ha instal · lat a Espanya ia Europa i aquesta s’ha de reflectir, totes les famílies tenim els mateixos drets. Aquest “oblit” en els qüestionaris ens fa pensar si no hi ha altres, per exemple les famílies d’un pare o dos pares.

Aquesta campanya es va iniciar per un cas concret, el de Rosa Ortega relatat en detall en el seu bloc personal.

El Grup Copolis s’adhereix a aquesta mobilització adherint-se al manifest de la Campanya pel Tancament dels CIEs de Barcelona

Comunicat públic davant els fets del CIE de Zona Franca

Les entitats, col • lectius i organitzacions sotasignants volem manifestar davant la societat civil i davant les Administracións Catalana i Estatal que:
-Des que es va obrir el Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca l’any 2006 s’han produït nombroses irregularitats que han tingut com a conseqüència la vulneració sistemàtica de drets de les persones que han estat internades en el CIE de Zona Franca, igual que passava anteriorment a la Comissaria de la Verneda.
- Des de la primera setmana de gener s’han produït situacions especialment greus en el CIE de la Zona Franca:

• Des de començaments d’any s’han presentat dues denúncies per maltractaments produïts a l’interior del Centre d’Internament, perquè dos interns han estat agredits i vexats per membres del Cos Nacional de Policia. Ets denúncies se sumen a les que es vénen presentant des de fa anys.
• A la nit del 5 al 6 de gener va morir Idrissa Diallo, un jove guineà de 21 anys a l’interior del CIE al voltant de les 2hs del matí. Al contrari del que ha manifestat la policia, diversos testimonis dels fets han afirmat que podria haver tingut lloc una negligència motivada, en part, per la manca de traductors al CIE de Zona Franca. L’Associació solidària DAB, integrant de Papers i Drets per a Tothom, ha interposat en el dia 11 de gener una denúncia davant el jutjat d’instrucció número 5 de Barcelona, per poder personar-se com acusació particular en el cas de la mort del guineà Idrissa Diallo
• Una de les persones que era a la cel • la amb Idrissa, i un dels principals testimonis dels fets, va demanar mitjançant una trucada telefònica assistència lletrada a dues advocades. Aquestes advocades van accedir el diumenge a la tarda a parlar amb aquest intern. Li van veure durant mig minut en què l’intern només expressar que estava vivint una situació de molta violència dins del CIE. En aquest moment el director va expulsar de molt mala manera amb l’ajuda de més policies a aquestes dues advocades del Centre, privant a la persona interna del dret a l’assistència lletrada. L’endemà a la tarda, van impedir sota l’exprés mandat del director del Centre Jose Manuel Casado, la visita d’un altre advocat a aquest mateix intern ja que aquest el va tornar a requerir per telèfon. Els tres advocats / es han presentat una queixa davant la Comissió de Defensa, i davant la Comissió de Relacions AMB l’Administració i la Justícia (CRAJ) del Col • legi d’Advocats de Barcelona.
• Així mateix, des que van passar els fets s’ha obstaculitzat i impedit l’entrada de persones d’entitats i col • lectius que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants perquè visitessin a persones internes.

Davant els fets exposats, les entitats sotasignants exigim:

- Que s’investiguin i aclareixin les circumstàncies que van envoltar la mort de Idrissa Diallo perquè es conegui si va poder existir algun tipus de negligència per part de les persones que custodiaven les persones privades de llibertat en el CIE de Zona Franca.

- Que es prenguin mesures de protecció per a les persones que han estat testimonis de la mort de Idrissa ja que no podem oblidar que a més de no haver pogut ser assistits per advocats estan custodiats per les mateixes persones que podrien haver comès una negligència, i això podria afavorir pressions a l’hora d’exercir la seva condició de testimonis. Entenem que donada la situació haurien de ser posades automàticament en llibertat ja que són testimonis d’uns fets especialment delicats i que en cap cas han de ser deportades.

- Que de cap manera es torni a negar el dret d’assistència lletrada a les persones internes en el CIE de Zona Franca i que es respecti i faciliti el treball professional dels advocats / es en el CIE de la Zona Franca.

- Que no s’obstaculitzi ni s’impedeixi l’accés de persones de la societat civil, d’entitats i organitzacions que treballen per la defensa dels drets de les persones migrants i pels Drets Humans al CIE de Zona Franca. Encara que es vulgui convertir el CIE en un lloc opac i apartat de la societat, les organitzacions o entitats sotasignants no ho tolerarem.

- Que es nomeni més aviat millor uns concrets Jutjats de control dels Centres d’Internament d’Estrangers, igual que s’han nomenat en altres ciutats com Madrid o València. A Barcelona, l’encarregat de vetllar pels drets de les persones internes en el CIE és el Jutjat de Guàrdia de cada dia, cosa que en la pràctica suposa que no es supervisa el que passa al CIE de Zona Franca. Entenem que el control només es podrà exercir nomenant Jutjats concrets.

- Que cessin les situacions de violència i maltractament a l’interior del CIE de Zona Franca i en el moment en què les persones són traslladades a l’aeroport per ser deportades, moment en què sabem que s’han produït situacions de mal tracte.

- Que cessin les batudes per criteris racials a Catalunya i a l’Estat Espanyol, que paren i identifiquen a persones en la via pública, en les estacions de tren, d’autobús, a l’aeroport, a la sortida de locutoris o d’associacions d’immigrants a persones perquè el seu color de pell no es correspon amb els trets ètnics europeus.

Les entitats sotasignats entenem que s’han d’adoptar les decisions pertinents perquè es respectin els drets de les persones que són privades de llibertat en els Centres d’Internament. No obstant això, seguirem treballant des de la societat civil perquè aquests es compleixin en tant no es decideixi la principal decisió política que entenem que s’ha de prendre respecte als Centres d’Internament d’Estrangers, la qual no és sinó el seu tancament. Exigim el tancament del Centre d’Internament del CIE de Zona Franca i de tots els CIES de l’Estat Espanyol. No s’ha de privar de llibertat a persones pel fet de no tenir la seva situació administrativa regularitzada.

Campanya pel Tancament dels Centres d’Internament a Barcelona

SOS Racisme Catalunya, una de les entitats adherida a la Campanya pel Tancament dels CIES i que fa més de 10 anys que lluita per aquests objectiu, organitza una jornada de reflexió, sensibilització i debat al voltant dels CIES el proper dimecres 25 de gener a les 19.30h anomenada “Què son els CIES? Què podem fer per tancar-los? “. Durant la Jornada es visulitzarà el documental “Fronteres”.

“No hi ha salut sense salut mental, no hi ha salut mental sense inclusió social”