Tot això contribuirà a continuar consolidant el treball que Joaquina Erviti desenvolupa en el marc de les seves principals línies d’investigació sobre salut i societat, estudis de gènere i drets i salut reproductiva.

MÉS INFORMACIÓ

Carlos Iván Pacheco Sánchez és llicenciat en medicina i  és màster en Epidemiologia Social de la Universidad del Rosario (Colòmbia) i doctorant en el Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. Les seves principals línies d’actuació es vinculen als drets sexuals i reproductius i els drets humans de les poblacions desplaçades per la violència.

Us oferim seguidament el resum de l’article i un enllaç a l’article complet, tant en castellà com en anglès.

Resumen

Se realiza una revisión del cumplimiento del derecho a la salud en Colombia luego de las reforma del sistema de salud en el año 1993, a través de un estudio de caso en el Departamento de Nariño, se muestran los impactos diferenciales que tiene la guerra en la garantía del derecho a la salud de los y las colombianas. Las poblaciones más pobres y vulnerables son afectadas por la guerra y son las que más sienten también vulnerado su derecho a la salud. Los hogares pobres, los grupos étnicos, las minorías sexuales y todas las personas que se encuentran en las zonas de mayor escalada de la guerra son los más vulneradas en sus derechos humanos, incluido el derecho a la salud. Por otra parte, la filosofía y la organización del Sistema de Seguridad Social en Salud han sido funcionales para que los actores armados ilegales, principalmente paramilitares, se apropien y manejen los recursos de la salud y los utilicen para sus propios fines.

Guerra y derecho a la salud en Colombia. El caso del Departamento de Nariño

War and the Right to Health in Colombia: A Case Study of the Department of Nariño

El dia 7 d’octubre a les 12 al Paraninf de la

Ignasi Pons és professor titular de Sociologia de la Universitat de Barcelona al Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions. És especialista en sexualitat, gènere, prostitució i comerç sexual, sociologia de la salut mental i metodologia d’anàlisi dels problemes socials. Ha realitzat vàries publicacions, coordinacions i presentacions en congressos a l’entorn d’aquestes temàtiques. És membre del Academic Advisory Board de la International Sex Worker Foundation for Art, Culture and Education, del Comité Executiu del Research Committee on Sociology of Mental Health and Illness, del Comité Español de la European Fundation on Social Quality i Consultor de la Comisión del Senado Español sobre Prostitución i de la Comisión sobre Prostitución del Congreso de los Diputados. És membre del Grup Interuniversitari Copolis, en el que presideix el seu comitè assessor i coordina la línia d’actuació sobre Cos, Sexualitat i Societat.Copolis felicita a l’Ignasi per aquest merescut reconeixement i es congratula de tenir-lo com a membre.

Amic Carlos t’has anat però no ens has deixat. Per a molts romandràs, no com a simple record, sinó en totes aquelles lliçons que han quedat integrades en els nostres camins existencials, en les nostres sensibilitats socials i polítiques, en els nostres afers intel•lectuals. Quan se t’evoca es parla del psiquiatre, per suposat mestre psiquiatre, però molt més que un psiquiatre, o potser mostrant que per ser un bon psiquiatre cal ser més del que s’entén convencionalment com a tal. El teu partir del microscopi seguia amb el gran angular i els seus successius zooms. Aquesta ha estat la primera gran lliçó, no només per al psiquiatre sinó per a tot científic social, doncs, malgrat alguns professionals, compartíem el convenciment que, amb les seves particulars perspectives, també psicologia i psiquiatria són ciències socials ja que, no casualment, sinó causalment l’individu és social. Així, donat que tu veies individus, et vas trobar amb l’antropologia, amb la sociologia, amb la història, sense renunciar un sol instant al rigor en la consideració dels aspectes biològics (més enllà del reduccionisme farmacològic) i dels aspectes socials. Vas afirmar més de un cop que “Les malalties mentals no poden deslligar-se de la medicina, però tenen una dimensió social”. Vas investigar, reflexionar i publicar també des de l’antropologia, l’assaig social i polític. Vas aportar anàlisi i reflexió sobre allò immediat del viure dels subjectes, a l’estil de les preocupacions variades de Simmel. Vas publicar, entre altres temes, sobre depressió, humanisme, assaigs sobre la dona, la mentida, l’error, la intimitat, el silenci, l’enveja, la gelosia, l’extravagància, la sospita, els sentiments, l’odi, etc. Aquesta consideració polièdrica de l’objecte de la teva recerca i del tractament, ha valgut també per a tu mateix com a subjecte. Recordo que molts joves de la nostra generació, aliens als sabers psiquiàtrics en ple franquisme, quan venies a Barcelona anàvem a les teves conferències, com anàvem a les de Aranguren, sabent que fins i tot quan parlaves de patologia, el destil•lat era gairebé sempre social i, amb freqüència, polític. La teva militància res silenciosa a l’esquerra va fer que el franquisme et marginés i et reprimís. Malgrat la teva indiscutible excel•lència acadèmica i la teva professionalitat en la pràctica d’intervenció iniciada el 1949, no vas aconseguir la càtedra fins 1983. Fins i tot 8 anys després de la mort de Franco, referent de la teva segregació acadèmica. La teva integritat ètica personal i científica també va suposar dificultats amb alguns sectors dels teus col•legues. L’estructura “para-eclessial” de significatius sectors de psicoanalistes no toleraven que parlessis o escrivissis sobre psicoanàlisi sent aliè a les ordres i congregacions del ram i als seus corresponents rituals. Tampoc no resultares sempre còmode a altres sectors pel teu “atreviment” d’introduir la perspectiva social, quan “el social” encara no era moda en la pràctica o la retòrica psiquiàtrica.

Efectivament no ens deixes, a més del que ja alguns hem pogut integrar dels teus ensenyaments i ètica, queden la teva prolífica i valuosa producció escrita, queden les activitats de la Fundació i del “Aula Castilla del Pino” de la qual, perdona la manca de modèstia, vaig participar en la seva creació, vaig ser vocal del primer Consell i responsable de coordinació de l’Aula amb l’Institut Andalús de Salut Mental, obtenint el privilegi de gaudir de la teva amable proximitat. IMPOSSIBLE OBLIDAR-TE

(Imagen: Rafael Yohai; Página/12)

A David Le Bretón el vaig trobar a Toulouse. Li vaig felicitar pel seu llibre; l’home m’ho va agrair i va dir que això li animava doncs no rep molt ànim del que li paguen les editorials.

Ara, està de gira, presentant treballs sobre la seva especialitat. El seu llibre “La sociologia del cos” és la millor introducció per a l’aprenentatge d’aquesta temàtica. Dins d’una extensa bibliografia que es pot consultar, aquest és el primer pas a fer. Un llibre molt breu però perfecte.

Poden accedir a un reportatge que li fan avui al diari Página/12 aquí.

Per Eva Giberti

Diari Página 12 (25-02-2009)

Nota de Opinió, sobre les “estrategies de prevenció situacional” de la violació a les dones

“Prostitució de la recerca: el cas de la recerca en prostitució”

Dr. Ignasi Pons

Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions, UB