Rafael Castelló és llicenciat en Ciències Econòmiques (especialitat Economia urbana i regional, 1986) per la Universitat de València. Es va doctorar en Sociologia (1999). És professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València des de 1989. Ha estat secretari del Departament i membre de la Junta de PDI de la Universitat. I és membre de la Junta de Centre de la Facultat de Ciències Socials des de 2000, així com vicedegà d’Estudis i Innovació educativa de la Facultat de Ciències Socials des de 2006.

Director del Màster en Sociologia i Antropologia de les Polítiques públiques des de 2009, es va doctorar amb una tesi sobre l’estructura social dels nacionalismes al País Valencià i Catalunya, i ha publicat diversos articles d’investigació sobre la situació social del valencià. Ha estat membre destacat de l’equip que ha desenvolupat la recent investigació sobre ‘Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes’, publicat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua el 2011.

Rafael Castelló ha treballat específicament qüestions relacionades amb la demografia i la sociologia política aplicades al País Valencià. Ha desenvolupat investigacions sobre la sostenibilitat i el desenvolupament humà, el voluntariat, el consum cultural a Espanya i les immigracions estrangeres en la Comunitat Valenciana.

Ha publicat articles a la ‘Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics’ (Generalitat Valenciana, València), ‘Revista Española de Investigaciones Sociológicas’ (CIS, Madrid), ‘Revista Española de Sociologia’ (FES, Madrid), ‘Arxius de Sociologia’ (Universitat de València, València), ‘Diàlegs’, ‘Revista d’Estudis Polítics i Socials’ (INHECA, Barcelona), entre d’altres.

També ha participat en diverses obres col•lectives dedicades a l’anàlisi de l’estructura social valenciana, com ara a ‘La sociedad valenciana de los noventa’ (Alfons el Magnànim, 1992) i ‘La societat valenciana: estructura social i institucional’ (Ed. Bromera, 2000).

Castelló és membre del Grup de Recerca Interuniversitari «Copolis: Benestar, Comunitat i Control Social» de la Universitat de Barcelona. I forma part d’un projecte d’I+D, finançant pel Ministeri de Ciència i Educació, sobre els processos de precarització vital en la societat espanyola, amb un equip interuniversitari junt a la Universidad del País Vasco i la Universidad Complutense de Madrid, recentment renovat, al que s’han afegit altres universitats europees.

Font: www.uv.es (web Universitat de València)

Intervindran: Araceli Gómez Fernández, Vicerectora Adjunta de “Estudiantes, Empleo y Cultura” i  Directora del Programa de Centres Penitenciaris de la  UNED;  Amparo Osca Segovia, Directora del C.A. de Madrid de la  UNED;  Raquel Osborne, Sociòloga a la  UNED;  Mercedes Gallizo Llamas , Ex-Secretaria General de Institucions Penitenciaries i l’autora.

El llibre “Presunción de inocencia. Riesgo, delito y pecado en femenino” de l’editorial Gakoa Liburuak planteja  com les dones, encara que són les més pobres en cada societat i els que assumeixen major quantitat de responsabilitats, cometen molt pocs dels delictes associats a necessitats econòmiques. Eviten delinquir desenvolupant estratègies alternatives que van des de la capacitació mitjançant l’estudi a la construcció de xarxes de suport, a la feina submergit i el treball sexual, entre d’altres. La presó representa per a elles un problema més gran que per als homes, en la mesura que trenca els seus vincles familiars i les allunya del que viuen com els seus deures de cura. Així, les dones trien, dins de les opcions de què disposen, les solucions que els semblen millors, o menys dolentes. Aquesta estratègia del mal menor no sempre porta a bon port. Sovint se surt de la paella per a caure en les brases, però almenys permet jugar amb alguna alternativa. Conèixer-les facilita la tasca de donar-los suport i brinda eines per intentar evitar que marcs legals no pensats per a les dones els facin més durs els problemes. Podeu aconseguir el llibre aquí.

Dolores Juliano, va estudiar Antropologia a Argentina i es va doctorar a la Universitat de Barcelona on ha estat professora titular fins a la seva jubilació. treballa des fa molts anys en temes de gènere, immigració i discriminació. Forma part de diversos equips de recerca i ha dictat cursos en diverses universitats espanyoles i d’Amèrica Llatina. Ha rebut el premi «Creu de Sant Jordi» el 2010 per la seva trajectòria acadèmica i científica. Entre les seves publicacions cal destacar: Cultura Popular (1986); El joc de les astúcies. Dona i construcció de missatges socials alternatius (1992); Educació intercultural. Escola i minories ètniques (1993); Les que saben … subcultures de dones (1998); La prostitució: El mirall fosc (2002); Excloses i marginals. Una aproximació antropològica (2004); Marita i les dones al carrer (2004); Les altres dons. La construcció de la exclusió social (2006).

l’Equip Deganal de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de

València ha fet public aquests comunicat:

REBUTGEM l’actuació brutal de la policia en la repressió de les protestes

estudiantils contra les retallades en educació.

Com a educadors i universitaris no podem acceptar que l’única resposta a les

legítimes protestes pacífiques dels estudiants siga la violència policial,

la qual ha produït, a més de les detencions injustificades, ferits de

consideració, entre els quals una estudiant de la Facultat de Magisteri de

la nostra Universitat.

EXPRESSEM la nostra solidaritat amb les persones ferides i detingudes,

RECLAMEM la suspensió de qualsevol sanció als detinguts i EXIGIM que es

depuren responsabilitats i que dimitisca de manera immediata la Delegada del

Govern Paula Sánchez de León.

Institut de Tecnologia i Futur ______________________.

Després de l’epígraf del nou centre han deixat un espai buit per simular on aniria el nom de la dona … Però, passa que l’enginyera és una “dona sense nom”. Aquesta és la seva història

Aquesta mini-novel.la de Remedios Zafra per TECNOIMAGINARIOS està construïda a partir d’anècdotes, similituds i escenes de les històries de vida i entrevistes realitzades per l’autora  a 25 enginyeres / es i estudiants d’enginyeria a partir dels seus records sobre jocs, aficions i decisions relacionades amb l’enginyeria. Una contribució a la visualització dels problemes de gènere que, com va dir Betty Friedam “El problema de les dones ha estat” el problema que no ha tingut nom “. La qüestió és precisament “anomenar-lo”. “

El seminari tindrà lloc a la seu del CIRD al carrer Camèlies, 36-38 el dia 28 de febrer a les 16.30h

Oberta la convocatòria del XXVI Premi 8 de març- Maria Aurèlia Capmany 2012, enguany dedicat al tema de la Coresponsabilitat.
És per aquest motiu que es podran presentar projectes que tinguin com a finalitat: avançar vers l’equilibri de l’esforç d’homes i dones propiciant l’eliminació de les discriminacions relatives a les responsabilitats domèstiques i de cura i el desenvolupament d’un nou model de relacions laborals i ocupació de qualitat que faciliti la coresponsabilitat per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Podran presentar projectes persones, grups, associacions o entitats sense ànim de lucre de la ciutat de Barcelona.
La convocatòria inclou:
- El premi del  jurat per valor de  15.000 euros,
- I un premi del públic, per valor de 1.000 €, que serà escollit per decisió popular en el transcurs de l’acte de lliurament dels premis.
El termini de presentació de les sol•licituds  finalitzarà el dia 13 de febrer de 2012, per mitjà d’instància a qualsevol registre municipal de la ciutat.

Podeu trobar aquí les bases de la convocatòria.